La Granota: Via Pique Longue

La Pique Longue és una via que es divideix en dos parts: dues tirades inicials per un contrafort i cinc tirades més per l’agulla pròpiament dita. Generosament equipada, amb un V grau mantingut  i rocam de bona qualitat. Amb aquestes característiques només ens queda fruir d’una escalada relaxada i les bones vistes sobre el Monestir i la Vall del Llobregat.

Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (xapes verdes).

L1 i L2(V)

Aquests dos primer llargs es poden unir en un de sol, sense patir cap mena de problemes de rossec. La via comença per una placa lleugerament tombada i una mica sobada. Quan superem la primera r travessem un diedre i canviem a una altra placa més vertical, però amb la roca més bona. 40 metres (si fem les dues tirades per separat 15 i 25).

L3(V)

Sortim caminant fins el camí i anem a cercar la nostra línia que es troba pujant per un corriol al costat d’una placa metàl·lica. La tirada comença a una fissura molt evident i es desenvolupa sobre unes plaques, primer un xic tombades i després una mica més verticals de roca excel·lent i bona presa. 30 metres.

L4(IV+)

Sortim de la reunió en tendència cap a l’esquerra fins arribar a una fissureta. Un cop superada el terreny es tomba fins que arribem a un altre tram més vertical que escalem pel costat d’una nova fissura fins la reunió. 20 metres.

L5(V)

Sortim de la reunió cap a la dreta i escalem seguint les assegurances per la part dreta de la placa. Al final arribem a un punt on escalem una mini xemeneia i muntem la reunió just al damunt.

L6(6a)

Desgrimpem una mica i ens trobem un petit mur vertical amb bons forats. Aquest tram (6a) es pot escaquejar caminant per la dreta, però val la pena fer-lo. Un cop superat el muret muntem reunió. 10 metres.

L7(V)

Anem caminant fins una agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos. Acabem l’escalada al vessant oest, amb el Monestir al nostres peus. 20 metres.

Descens:

Rapelem la darrera tirada i després anem caminant, amb una petita desgrimpada inclosa  fins la reunió 5. Des d’aquesta fem un ràpel de 60 metres que ens deixa just a terra. Anem a buscar el camí i el prenem direcció a la dreta (en sentit contrari del Monestir). El seguim fins arribar al Monestir.

El que més m’ha agradat:

• Via continua i amb bona roca.
• El muret de 6a i la darrera tirada, força aèria.

El que no m’ha agradat tant:

• La darrera reunió està posada a un lloc una mica estrany.